"Wrecking Ball", raons per creure

Per fi !!! ja el tenim aquí !!! Springsteen ja ha llançat la seva bola de demolició !!! és veritat que ja fa alguns dies que es podien escoltar totes les cançons a través d’internet però jo he preferit esperar a tenir-lo fisicament per poder-lo escoltar d’una tirada i assegut al sofà, amb el llibret a les mans per anar llegint la lletra de les cançons, bé, We take care of our own , Death to my hometown i Shackled and drawn si que les havia escoltat.. un té voluntat però no tanta.

Aquests dies he llegit algunes crítiques sobre el disc i la veritat és que hi ha, obviament, opinions per tots els gustos però m’ha sorprés molt la mala llet que destilaven algunes d’aquestes critiques i comentaris, no fa falta dir que tothom té els seus gustos i que el disc no té perquè agradar a tothom però em sembla que una part dels fans pensen que a partir de “Darkness on the edge of town” la carrera de Springsteen ha anat en caiguda lliure o que tot el que fa en l’actualitat no mereix cap mena ja no de consideració sinó de respecte, he arribat a llegir que el que hauria d’haver fet després de la mort d’en Danny i d’en Clarence era no treure més àlbums…sense comentaris, però que cadascú opini el que vulgui que jo diré la meva.

M’ha agradat, no diré que molt però si que bastant i fins i tot més del que m’esperava i em sembla que a com més l’escolti més m’agradarà, evidentment hi ha coses que m’agraden més i coses que m’agraden menys però en general trobo que és un molt bon àlbum, el punt fort de l’àlbum, i això crec que ningú ho pot discutir, són les lletres. Realment crec que el senyor Springsteen està força cabrejat i desil-lusionat amb el senyor Obama, home, no crec que sigui res personal, més aviat està emprenyat amb com s’ha gestionat aquest somni per el que ell va treballar, la majoria de lletres tenen molta mala llet i una bona dosi de crítica, l’única concessió a l’alegria (d’estar viu com a mínim) la trobem al tema que dona títol al disc i a les ja conegudes Land of hope and dreams i American Land (encara que aquesta última només apareix a l’edició especial com a bonus track juntament amb Swallowed up), trencant l’esquema del disc  trobem  You’ve got it una magnífica peça que sona a “Born in the USA” o “Tunnel of love”, realment encara no sé quina és la que més m’agrada (de lletra) però crec que Death to my hometown i Jack of all trades són realment molt bones.

Pel que fa a l’apartat estrictament musical…bé…doncs la veritat és que per mi li sobren cors, picades de mans i trompetes i li falta sobretot alguna harmònica, em dona la sensació que aquest àlbum amb la Sessions Band seria una joia, fins i tot crec que si hagués estat un àlbum acustic (o semi-acústic) seria una obra mestra, no sé, per mi que s’han passat amb la producció, sembla que haguessin dit “Vinga nois, omplim-ho tot que hi ha espai de sobres !!!” però la veritat és que la base de les cançons m’agrada molt (excepte Rocky ground i Swallowed up que ara per ara les trobo bastant infumables) aquest aires de folk i música celta que tenen moltes de les cançons els trobo genials, potser per això me sembla un disc molt “Seeger”. Si voleu llegir una excel-lent crítica (tant per la forma com pel contingut) us recomano la que va fer en Txals a "On the route", sobretot per la bona dosis d’humor que hi posa.

De moment només l’he escoltat una vegada, encara que mentre escric això va sonant de fons, i crec que un altre cop Bruce Springsteen m’ha donat motius de sobres per seguir creient en el que fa, no sempre ho ha fet, però aquest cop si, personalment crec que “Wrecking ball” està a anys llum de“Working on a dream”, supera ampliament a “The rising” i passa al davant de “Magic” si bé és veritat que la intencionalitat del quatre àlbums és diferent sóc de l’opinió que si músicalment no t’agrada per molt bones que siguin les lletres no hi ha res fer, “Wrecking ball” és d’aquells àlbums que ho té tot, potser per alguns no al nivell dels àlbums de fa trenta anys…però els temps canvien i no és qüestió d’estar mirant pel retrovisor tota la vida…o t’acabaràs fotent de cap.

Wrecking ball